El passat 6 de març una vintena d’assistents apassionats han pogut conèixer la increïble història de la Nadia Ghulam: Ser refugiada, sobreviure.
Tot i que podria semblar que el tema, a priori, que no té a veure amb la coeducació ni amb nosaltres mateixos, si parlem de Respecte a la diferència, Igualtat, Pau i Ànsia de millorar com a persones i, en conseqüència, millorar el món, la cosa canvia. La ponència de Nadia Ghulam ha sigut una lliçó memorable.
Estem segurs que si parleu amb les assistents, i ho escribim així perquè les dones eren majoria aclaparadora, no podran evitar empaltar-vos la lluantor dels ulls de la Nadia, que amb la seva dolça veu i suaus maneres no fa més que descriure la brutalitat de la guerra, i com en aquestes circunstàcies radicals i tràgiques es fa encara més evident la desigualtat.
No calen guerres per adorar-nos de la fragilitat del avanços, però sí veus com la seva per recordar-nos que hem de cuidar del que tenim i seguir lluitant per esborrar les diferències d’oportunitats.
Agraïm a tots els assistents i, sobretot, a la Nadia per compartir-la amb nosaltres!
Us adjuntem l’enllaç a l’article que El Cugatenc ha escrit sobre la xerrada.
Us esperen a la propera xerrada dia 3 d’Abril sobre “Patis Inclusius”
Deixa un comentari